Tot és blanc. Si més no de base. Blanca tinc la ment, com un full en el que hi poden cabre mots, però no molts, només alguns, els precisos, els escollits... I tinc el cap que em bull de tants records, tants pensaments que no puc eixugar-me el neguit que sento.I em sento blanc, com si res, buit de tan ple que estic.
Tot podria ser negre, però no hi tinc espai per la foscor, aquesta resta darrera el meu cap, em persegueix en forma d'estela semi-difosa, per allò tan quotidià del blanc i el negre han d'anar precedits.
Aquí em teniu observant tot el que és blanc que hi ha dins i fora del meu entorn sense deixar de recordar tot el negre que existeix.
1 comentari:
Blanc no és sense negre
Negre li cal blanc per ser
Publica un comentari a l'entrada