Les nits d'orient arriben a casa, arriben en forma d'imatges, des de les mans, els ulls, fins al cervell a l'hipotàlem. Con si estigués contusionat, amb un traumatisme encefàlic, un estat de inconsciència em portes a veure deesses Vietnamites explicant-me contes, ventres Hindús intentant seduir-me el pecat carnal, en aquesta al·lucinació ho acceptaria, i Xineses corrent descalces per sobre meu, com si tot jo fos la famosa muralla xinesa (o mongola).També hi ha Tailendeses que semblen dones i que no sabria dir si o són o no, però ben mirat que importa, el menjar que fan és ben bo, de ben alimentat ho estaria sempre.
Nits orientals, que venen a casa i duen el que els peus encara no m'han apropat, però que estic convençut que ben aviat recercaré, uns anys al Tibet hauré de passar per retrobar el camí espiritual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada