Marxarem. Marxareu. Marxaré. Has marxat.

Marxarem, del lloc on som físicament en un instant donat per un circumstancies determinades, ara desconegudes, potser serà per plaer o per necessitat, sigui el que sigui dues realitats, una nova que descobrirem i una ja cansada que deixarem enrere.

Marxareu, de davant dels meus ulls com uns dibuixos animats, les pluja us desfarà en una barreja de tinta i aigua dolça, en ocasions salada, depenent de les ferides que tingueu al descobert i facin de salamandra sota el sol. Un full en blanc apareixerà després, per dibuixar nou traços.

Marxaré, amb ales mecàniques i mig despullat. A morir-me de gana però atipat de felicitat, sense aigua però amb sol, sense herba però amb terra. Allà on vaig no hi ha hores, sols gots de roms i aigües que va i venen. Potser trobaré algun ombra.

Has marxat, allà on les muntanyes serren el cel, on la posta de sol és d'un color més taronja i les cigales canten felices el seu vol. La música t'acompanya, de dia i de nit, en el llit i en la taula, però els meus records també són amb tu, les butxaques en duus plenes i de les mans se t'escapen.

Marxarem. Marxareu. Marxaré. Has marxat. Però sempre acabem tornat al lloc de partida.