diumenge, de juny 21

Oncle

Només fa dos dies que ho sóc però totes les sensacions que m'ha aportat, em tenen així perplex, intentant comprendre com es paeix tanta llum. Un instint de protecció, un amor innat, una il·lusió desfermada, i una observació cineasta. Em sento com si estigues amb un pitet assentat davant d'una gran pantalla de cine i no em volgués perdre cap detall de l'argument, com si tot fos impresindible i necessari.

Això si el protagonista el meu petit nebot, sang de la meva sang, l'aliança eterna que ens farà compartir aquest camí fins el final dels nostres dies.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quin onclo més genial que tinc!!!