Somriu

És increïble el poder que desprèn un somrís, les portes que obre i la relació directa que té amb l’èxit amb tot el que és positiu. I al contrari del que sembla ens hem convertit en un mena d’ésser seriós i tancat. Si observes la majoria de la gent que camina per el carrer, camina amb el rostre replet de serietat. La vida ha deixat de ser una camí de diversió i s’han convertit en un compromís de treball, una hipoteca per l’ànima.

I generalment enlloc de cridar-nos l’atenció una persona seria, en atrau el fet que una persona somrigui. Fins i tot, hi ha gent que hi treu credibilitat.

En moments del meu dia a dia, em dedico a observar, intento analitzar el que percebo de la gent, aprecio tantes tensions, objectius, problemes... que la gent s’ha oblidat de somriure. I per mi això té mes gravetat del que aparenta, perquè una persona que no somriu està provocant una pluja de insatisfacció a dins del seu cos i cor. No cal evocar-se a l’informació, o als sempre recents estudis que demostren que una bona salut psíquica, un bon estat d’humor ens ajuda a tenir una bona salut física, tots sabem de casos en que algú ha afrontat greus malalties, o fases complicades de la vida, amb un somrís constant. Tots sabem que essent positius les coses són menys fosques o menys complicades i segueixo sense entendre perquè ens resistim a voler somriure dia a dia.

Així que si tens un dia gris, et recomano que miris qualsevol de les pel·lícules de Woody Allen, o surts a passejar una estona, troba’t a tu mateix. Potser fins i tot en allò més absurd, trobaràs el teu somriure.

Mira el cel i somriu, troba la guspira que encendrà el foc.