Diuen que les llàgrimes van al riu, i retornen al teus ulls des del cel, mentre el temps em marxa i marxa, no tornarà, el meu cor es curarà.La terra gira, i el sol sempre sembla quiet i calent, encara que tot és mentida, el meu cor tornarà a sagnar.
Ningú sap perquè un dia l'amor es mor, i ningú sap perquè l'amor neix un dia, ningú neix sabent, perquè morir també és néixer. Així quan tot es refredi tot tornarà a començar, el meu cor es curarà.
Tornaré a esperançar-me, per després desesperar-me. I quan menys ho esperis, el meu cor tornarà a sagnar. Es curarà. Sagnarà i es curarà.
Totes les hores, totes les llàgrimes de suor, correran més enllà de l'espectre visible, prendran el dolor i l'odi, i s'evaporàn amb la flama del cor, potser així un dia fugirà de mi, per dissipar-se en forma de senyals de fum, buscant un cel, en algun món, on hi hagi un estrella capaç de llegir que el meu cor és curarà.
1 comentari:
És el que dic jo... comences i recaus, però tornes a començar i tornes a recaure... i així anar fent. Què hi farem!
Ixena.
Publica un comentari a l'entrada