Egoisme

Egoistes som. Tots. No hi ha ningú que en sigui l’excepció, i qui pensi que no ho és, de ben segur és qui ho és més. El mecanisme d’autodefensa amb el que ens han programat ens fa comprendre que ser egoista és dolent, però realment que és dolent i que és bo?


Ser egoista és pensar en un mateix, i pensar en un mateix, és pensar en les coses que vols, que necessites, que sents, que vius, que penses... i és un procés normal trobar incompatibilitat de pensament, de necessitats, de sentiments i d’emocions respecte els altres, aleshores frustrats, alguns de nosaltres intentem comprendre la realitat, el posicionament de l’altre, i això fa transformar la nostra percepció i els nostres arguments.

Com que hi ha un canvi, una transformació, diem que som egoistes, que el pensament anterior és més immadur que el posterior, acceptem les diferencies entre pensaments, entre persones, amb actes bons i actes dolents, i això no funciona així.

Tot ve per la moral de cadascú, jo valoraré dins meu, amb emocions i sentiments si obro amb respecte, davant meu i els altres, ho valoraré amb les actituds que prenen els altres respecte la meves obres, però el més important és que fem i perquè ho fem... D’alguna manera ho fem per egoisme, perquè sinó fóssim egoistes no seriem res, absolutament res...

Així la propera vegada que hageu de fer una cosa, pareu-vos un moment i pregunteu-vos... Perquè ho faig?