dimarts, de gener 15

Veure-hi amb el cor


Diu la llegenda, que fa molt anys, hi havia un cec i un vident que volien casar-se amb la lluna, però ella tot bruna estava massa llunyana dels dos. Però hi havia un lloc, un cim, on la lluna jeia el vint-i-vuité dia de cada mes.

El vident, li va dir amb aires de superioritat al cec, que ell aniria a buscar la lluna, doncs ella veia on la lluna jeia. El cec li respongué que encara que ell no la veies, la sentia. Així que és van reptar a veure qui arribaria abans al cim. Qui hi arribés tindria el dret d'estar amb la lluna el vint-i-vuité dia de cada mes, la resta de la seva vida, i eclipsar així el seu amor.

Van començar a caminar de bon matí, abans que sortís el col, el vident veloç com el vent, seguia el camí, esquivant tot el que li privava el pas. El cec trampejava les pedres com podia.

Al caure la nit, quan el vident arribar al cim, s'endugé una sorpresa, el cec ja estava allà. Aleshores el vident li preguntà al cec: - com és que tu has arribat abans que jo.-

El cec no dubtar en respondre-li: "Tu has començat molt ràpid, però t'has anat parant amb les coses que has anat trobant pel camí, has fet el camí amb la mirada, jo en canvi només he pogut caminar, doncs el que sentia estava aquí dalt".

No importa el que veiem, a vegades pot més el que sentim, cadascú té el seu camí, cadascú en el seu camí trobar mil coses on parar-se i observar... però recordeu que heu d'arribar fins el que allò que sentiu.

Ai! Per cert, avui en dia encara podem veure el cec al costat de la lluna, només has de tancar els ulls! Els veus?