Una banyera d'aigua freda

És nit, un silenci eixordador et tapa les orelles. No sents res, sols sents una pressió al pit, i en un color negre els segons van pintant escenes que semblen passatges del teu clàssic cel, com una passió. Dones nues, que mengen pomes, envoltades d'àngels del qui no se'n sap el sexe que despleguen grans ales.

En ocasions et despertes de cop, si amb silenci, perquè has confós i no per error, les ales dels àngels per ales de voltors. I en aquell moment t'enfonses en un somni fora de temps, perquè podria durar tot el temps del món i en dura una fracció irracional, una operació estadística i de lògica entre els mecanismes d'un rellotge de sorra i la velocitat en que es mou el món.

Dins una banyera d'aigua freda et despertes, plàcid, humit i tendre. Has passat la tarda fent un bany com els romans, entre raïms, vi i aigües termals, sols una diferencia, ells eren hereus de Déu, tu sols l'hereu d'una gota de sang, les teves empremtes ja no obren les portes del cel.

Ens cal seguir lluitant, et cal seguit lluitant...