I em puc estar de treure les urpes i el seny, per explicar al món en tots els meus viatges quimèrics, que jo sóc d'un país que no té drets i que no existeix, més enllà que dins del cor dels que l'habiten. Com una bombolla transparent tenyida de sang dels que han caigut, per protegir-te.
Per tu ploro, per la trista història i per la pòstuma il·lusió de futur, pel que sóc, perquè estan lluny de tu, em sento més fill d'aquesta terra, d'aquesta Terra Lliure.
Per tu ploro, per la trista història i per la pòstuma il·lusió de futur, pel que sóc, perquè estan lluny de tu, em sento més fill d'aquesta terra, d'aquesta Terra Lliure.
1 comentari:
ho has dit tot.
Per cert aquesta foto és simplement genial. D'on l'has tret?
Publica un comentari a l'entrada