Carrer Crosas

Avui he pujat al terrat de la raó, a estendre les emocions i els sentiments, que estaven una mica humits de tanta llàgrima de colors. He aprofitat avui que feia un sol ben blau, per veure si així els hi tocava una mica de rajos d'estrelles.

M'he fixat que des de aquí dalt tot és llunyà, per això la majoria de vegades prenc les coses amb objectivitat, perquè em són llunyanes, distants... A mesura que he anat baixant esglaons, he anat apreciant com una cortina, un bel semitransparent anava bellugant-se sedosament, i canviava de to de gris. Aleshores he pensat: Eureka, ara tot és més subjectiu!

M'ho he mirat un altre vegada tot el que em rodejava i he vist una porta, m'he aporpat i hi havia una placa vermellosa que hi deia: Sr. Cor.

Aleshores he corregut de nou cap al terra, he recollit tot el que estava estés i baixat escales treient fum dels esgalons. He arribat davant la porta de la placa vermellosa i he picat el timbre: Toc toc...

M'han obert, i sense veure la cara a qui m'obria: - Que podeu quedar-vos amb això, és que no sé que fer-ne?

- Entra estimat, ja et trobava a faltar.