Nàufrag

No ho sé. Tinc la sensació que a vegades el que volem, els qui estimem, estan en una caiguda lliure entremig de les meves paraules. Sempre enganyem, a nosaltres o als altres, hi ha ocasions que no ho fem, però ho acabarem fent, perquè n'és la reacció del moment.

A vegades res és equivalent, i més d'un seguirà fora amb els ulls tancats abans de que naufragi amb les meves misèries. No serà perquè no tenim temps, els estats d'humor es prenen i s'esborren. He estat pintant de negre, i ja n'hi ha prou de patir, vull seguir guanyant segons plens d'amor al costat dels que m'estimo, seguir alçant la veu en to d'esperança.

Ara em toca escollir, mentre caic lentament i canto una melodia que cantaré sempre més.