tag:blogger.com,1999:blog-313055432024-02-28T18:05:10.012+01:00Versos que em fan absentQui sóc? Alguns saben qui sóc, alguns saben i alguns no sabem. Absent. Sóc l'absència en la teva presencia. Si tu em llegeixes jo sóc...absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.comBlogger152125tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-86601045289493923232011-04-02T18:47:00.004+02:002011-04-02T19:06:07.997+02:00Sóc un cursi. I que?<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://fc00.deviantart.net/fs14/f/2006/354/a/9/___love_by_xdashkax.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 328px; height: 245px;" src="http://fc00.deviantart.net/fs14/f/2006/354/a/9/___love_by_xdashkax.jpg" alt="" border="0" /></a>Si, amics i amigues, després de 29 primaveres, ha arribat al dia que ho haig d'acceptar, sóc un cursi. I no un cursi qualsevol, sinó un de veritat, dels que s'esforça per ser cursi. Un curis en potencia, un cursi de manual, un cursi de biblioteca... Ploro amb pel·lícules d'amor, lleixo textos que em posen la pell de gallina i escolto cançons que només parlen de "que bonic és estimar-te...".<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />D'entrada no m'agradava l'idea de ser cursi, inclús em creava repugna tot el que era cursi, però ha patit la metamorfosi i no ho puc negar.<br /><br />Ben mirat i per treure una mica de pols de l'espatlla, ho som tots de cursis, però no ho acceptem. No us diré que durant la nostra vida, totes les hores, tots els dies, tots els anys esdevenim, cursis, però si que passem una transició "cursiniana". Ben pocs ho acceptem, en d'altres es tant evident que no fa falta ni fer l'esforç d'acceptar-ho, però tot així alguns es resignen en acceptar-ho.<br /><br />I jo em pregunto, que té de dolent ser cursi?<br /></div><br />N'he trobat moltes de possibles respostes i no faré cap decàleg del que podríem dir o no, però una premisa que m'ha quedat força clara és aquella: <span style="font-style: italic;">tot el que és culte no té res a veure amb el que és cursi.</span><br /><br />Permeteu que sigui un pèl groller: I una merda!<br /><br />A veure qui és el valent que es capaç de demostrar-me que no hi ha literatura cursi, ni música cursi, ni cinema cursi, ni arts cursis, ni roba cursi...<br /><br />El mateix Oscar Wilde era cursi, fins i tot l'entranyable Freddie Mercury o el repel·lent Harry Potter són uns cursis... Però els llegeixo, els escolto i els admiro.<br /><br />Perquè amics i amigues, ser cursi, vol dir tenir emocions, sentiments... A qui no li agrada que li digui: T'estimo! - A cau d'orella de bon matí. Qui no ha dit mai: Donaria la meva vida per tu! Qui no ha fet mai allò que veient-ho fer en els altres, ho veia cursi...<br /><br />Insisteixo, sóc cursi i em sento orgullós de ser-ho.absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-20857921028648728062011-02-18T22:47:00.003+01:002011-02-18T23:02:35.140+01:00Paris, je t'aime<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.izmirdesanat.org/wp-content/uploads/2009/03/20071016_paris-je-t-aime-still-2.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 296px; height: 196px;" src="http://www.izmirdesanat.org/wp-content/uploads/2009/03/20071016_paris-je-t-aime-still-2.jpg" alt="" border="0" /></a>Hi ha pel·lícules que marquen, una d'elles és "Paris, je t'aime", tot un experiment cinematogràfic en el que podem trobar 14 histories d'amor a la ciutat de la llum.<br /><br />Avui, he tingut el privilegi de tornar-la a veure i haig de dir que no sabia si l'historia d'amor succeïa en la pantalla o en la meva vida, si n'hagués de fer un relat diria alguna cosa així com:<br /><br />"Un noi cec, respon el telefon i li diuen des de l'altre banda: A vegades la vida et demana un canvi. Una transició, com les estacions. La primavera ha estat fantàstica, però ha acabat l'estiu, hem perdut la tardor i de sobte fa fred, fa tant de fred que tot es gela. El nostre amor s'ha adormit i la neu l'ha agafat per sorpresa. Però si et quedes adormit en la neu, no veus com arriba la mort. Cuida't."<br /><br />La seva resposta és simple i màgica: "No, et veig. "<br /><br />Doncs això jo també ho tinc a la punta de la llengua i en el bombeig del cor: Jo també et veig.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-72321211035492765092011-02-12T21:18:00.004+01:002011-02-12T21:39:19.256+01:00Tu, que em llegeixes<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://fc02.deviantart.net/fs29/f/2009/248/2/e/2e6461cbb5f9b0af4216ea8fa35bbe8f.png"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 203px; height: 236px;" src="http://fc02.deviantart.net/fs29/f/2009/248/2/e/2e6461cbb5f9b0af4216ea8fa35bbe8f.png" alt="" border="0" /></a>Tu, que em llegeixes, has pensat que potser sempre he estimat. I que tu, un dia podries creuar-te amb mi, aturar-me i preguntar-me:<br /><br />- Perquè no has deixat d'estimar?<br /><br />I jo, sense haver de dir res més, et diré: Aquí davant també hi plou.<a id="publishButton" class="cssButton" href="javascript:void(0)" target="" onclick="if (this.className.indexOf("ubtn-disabled") == -1) {var e = document['stuffform'].publish;(e.length) ? e[0].click() : e.click(); if (window.event) window.event.cancelBubble = true; return false;}"><div class="cssButtonOuter"><div class="cssButtonMiddle"><div class="cssButtonInner">Publica un missatge</div></div></div></a></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-8521632722592463882011-02-08T23:37:00.004+01:002011-02-09T11:20:08.051+01:00Veig. Sento. Crec.<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFf0aC6x8y94UaP8bXspWm-IB4owJtZEC2ZsuJFSjHBUUYngKxasjhLQqgFcEkwwiCXwJJrVKCRSmbYEwcb0sQSlPwqYr7ncocSe-SO7LVLxjd7c13ims-qI4vDLYQ_LUUPGEV-A/s1600/DSC_0073.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFf0aC6x8y94UaP8bXspWm-IB4owJtZEC2ZsuJFSjHBUUYngKxasjhLQqgFcEkwwiCXwJJrVKCRSmbYEwcb0sQSlPwqYr7ncocSe-SO7LVLxjd7c13ims-qI4vDLYQ_LUUPGEV-A/s320/DSC_0073.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571452295910901730" border="0" /></a>Veig un cim, un camí i un sol. Veig uns peus que caminen. Veig un entorn viu i ple. Veig unes mans que es balancegen a cada costat dels meus ulls.<br /><br />Sento una il·lusió. Sento que camino. Sento la vida. Sento que puc.<br /><br />Crec en tu. Crec en el camí. Crec en la vida. Crec en mi.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-6800827329127892122011-02-04T16:19:00.004+01:002011-02-04T16:28:17.808+01:00Dia de sol, dia de pluja<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://fc08.deviantart.net/fs49/i/2009/173/0/f/sun_via_rain_squared_by_hope05.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 222px; height: 222px;" src="http://fc08.deviantart.net/fs49/i/2009/173/0/f/sun_via_rain_squared_by_hope05.jpg" alt="" border="0" /></a>Dia de sol: Dia feliç. Dia divertit. Dia d'amor. Dia d'alegria. Dia de construcció. Dia de vida. Dia entranyable. Dia intens. Dia ple. Dia harmoniós. Dia genial. Dia acollidor. Dia insuperable. Dia còmplice. Dia vital. Dia màgic. Dia especial.<br /><br />Dia de pluja: Dia de sol.<br /><br />Si tu, ets aquí, no importa si els dies són de sol o de pluja.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-34453628979714996972011-02-01T22:47:00.005+01:002011-02-01T23:00:45.715+01:00Aleshores plou<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://fc00.deviantart.net/fs70/i/2010/322/8/6/rain_and_water__by_maithiran-d3352qx.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 276px; height: 184px;" src="http://fc00.deviantart.net/fs70/i/2010/322/8/6/rain_and_water__by_maithiran-d3352qx.jpg" alt="" border="0" /></a>Arriba l'instant somiat, aquell que les gavines en ocasions s'enduen volant. És tant evident, que no saps que fer, no saps com actuar. Penses, en accés, i actues acuradament.<br /><br />Aleshores plou, molt aprop. Tan aprop que et mulles, i somrius.<br /><br />No tens por, ni tens son, ni tens fam, tens il·lusió per tornar a volar, tot ha canviat, no cal mirar enrere, perquè tot el que vull ho tinc al davant.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-19237889059338571032011-01-28T21:05:00.009+01:002011-01-29T12:54:10.542+01:00Hostatge<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://fc09.deviantart.net/fs31/f/2008/215/e/6/Train_Robber_by_Lady_Labyrinth.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 312px; height: 234px;" src="http://fc09.deviantart.net/fs31/f/2008/215/e/6/Train_Robber_by_Lady_Labyrinth.jpg" alt="" border="0" /></a>Em desperto. Estic tancat dins d'un gàbia de ferro. Al costat d'una finestra al mig del no res. Per sort no estic sol, hi ha altre gent angoixada. Criden i piquen a les portes, finestres, per sortir.<br /><br />Passen 20 minuts, les persones continuen igual, jo començo a neguitejar-me, més que res perquè ningú sap que fem allà tancats, que esperen de nosaltres. Em pregunto, amb incertesa, realment pensen amb nosaltres?<br /><br />Al cap d'un hora, ho veig clar, som hostatges. Si, si... Hostatges.<br /><br />Som hostatges de la RENFE, ens tenen segrestats per poder negociar els seus drets, ara que cada vegada sembla que en tinguin menys de drets, alguna cosa han de fer perquè els facin cas, ja siguin revisors o conductors, allà ens tenen tancats, afamats i sense explicacions... Ben mirat és una bona estratègia això de no aparèixer, encara rebrien més del que els xiulen les orelles.<br /><br />El que no saben aquest segrestadors ferroviaris; cosa que em recorda l'escenes aquelles dels westerns, on una colla de bandits amb cavall i mocadors per tapar-se la cara, aturaven el tren per robar i reptar persones a canvi de recompenses; és que cada vegada que reclamen els seus drets, i les seves recompenses, treuen drets a altres persones...<br /><br />Això si, siguem ecològics i viatgem amb tren.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-69053094952939506962011-01-27T12:22:00.002+01:002011-01-27T12:36:46.223+01:00Erika<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://fc05.deviantart.net/fs14/f/2007/052/2/5/mother_by_lemaddy.png"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 352px; height: 367px;" src="http://fc05.deviantart.net/fs14/f/2007/052/2/5/mother_by_lemaddy.png" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Per petició de "Vida", de tant en tant posaré petites degustacions del meu darrer llibre "erra.de", aquí en va la primera:<br /><br />"L'Erika era una nena, l'any passat quan vaig venir. Ella venia a l'escola i jugava amb les seves amigues. Jo també hi jugava.<br /><br />Ahir l'Erika era una mare, d'un nen petitó. Ella sols tenia 12 anys. El part va ésser complicat i no sabien que passaria amb el nadó.<br /><br />Després d'ahir, l'Erika va ser mare orfe. El nen va morir, dèbil i malalt. La mare no estava preparada per donar llum encara.<br /><br />Avui l'Erika torna a ser mare, d'un altre nen petitó. Ella ara té 16 anys. Li van dir que era prematur tenir un altre fill encara, però Déu ho ha volgut així.<br /><br />L'Erika, quan va deixar de ser mare, no sabia ser nena, ella sols volia ser mare.<span lang="CA" style="font-family:Calibri;">"</span><br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-7316439618550661452011-01-25T13:52:00.003+01:002011-01-25T14:08:39.526+01:00Perseguint coloms<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfzRnDJQKJP7OVJjBMygwoW10S4YL-QUG9q1oTTFjef5qst2VSW7RarY_aTuDnTmKOm9ULlR8T0oNrKyWfrVhXJfXe43RnyBxaQMpFdulm02ir9mGCVPIgkQphbRD67Wo7xOeVbg/s1600/Escanear0001%255B1%255D.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 160px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfzRnDJQKJP7OVJjBMygwoW10S4YL-QUG9q1oTTFjef5qst2VSW7RarY_aTuDnTmKOm9ULlR8T0oNrKyWfrVhXJfXe43RnyBxaQMpFdulm02ir9mGCVPIgkQphbRD67Wo7xOeVbg/s320/Escanear0001%255B1%255D.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566109403153915346" border="0" /></a>Qui no ha perseguit mai coloms? De fet, crec i penso que arriba un dia que sense saber-ho els coloms et persegueixen a tu, i tots ens sentim com en aquella escena de <span style="visibility: visible;" id="search"><em></em> Hitchcock, atacat pels ocells.</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="visibility: visible;" id="search">Les emocions són com coloms. Va, venen, picotegen i fan pudor de dubte en ocasions. Si ens hi parem a pensar</span> i fem volar coloms, podem creure que els coloms són com les emocions, fredes i incomprensibles.<br /><br />De fet us heu parat a pensar quin és el paper del colom en la vida dels pobles? De les ciutats? De la natura? En el planeta?<br /><br />Doncs és el mateix per les emocions... quin paper tenen en la nostra persona? En les nostres amistats? En la nostra família? En la societat?<br /><br />Jo no sé amics i amigues, els coloms ni les emocions em fan por, m'assento a observar-los, comprendre'ls i de tant en tant, em sento com un infant que fa volar coloms, és que la vida és tan bonica!<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-9916213598541349042011-01-25T13:05:00.004+01:002011-01-25T13:15:26.383+01:00El viatge de erra.de.<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1XMeDda5woa7ev5OiCIfwk1q4eo4VsznM9lH6q6lJqJ7bxU1aaM0BS-lPtofHycayrfHQSFW_XoyY7RC1LapO5cziiDrwH4gKvlwOVM7RM5IZoEihfqDFe0L72BHJr3poZYwVNw/s1600/DSC_0336.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1XMeDda5woa7ev5OiCIfwk1q4eo4VsznM9lH6q6lJqJ7bxU1aaM0BS-lPtofHycayrfHQSFW_XoyY7RC1LapO5cziiDrwH4gKvlwOVM7RM5IZoEihfqDFe0L72BHJr3poZYwVNw/s320/DSC_0336.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566095732444592914" border="0" /></a>El viatge d'erra.de. va començar ja fa cosa de més d'un mes. És un viatge literari ple de veritats i realitats. Les veritats dels moments viscuts, dels moments que em permet viure i dels moments que em permetran viure. Però també les realitats compartides.<br /><br />No faig res que ningú no hagi fet, sols intento donar-li vida als llibres a l'experiència viscuda i als somriures regalats.<br /><br />Erra.de. és més que un llibre, és un viatge que em duu per llocs amb persones plenes de vida, amb ganes d'escoltar-me i compartir. És més que un llibre perquè és solidaritat en paper, els beneficis del llibre aniran per tots aquells infants que esperen una oportunitat. És més que un llibre perquè és poesia, narrativa, contes, reflexions, filosofia i cartes secretes.<br /><br />Però erra.de. també és un camí, que continuarà i que m'ha ajudat a comprendre que ja comença a ser hora que torni a escriure al blog i a compartir amb els que voleu seguir-me allò que sóc, lletres, vida i llum.<br /><br />Em podeu seguir allà on vagi, en els meus llibres però també em podeu trobar al meu blog.</div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-33644707017615451792010-11-07T22:48:00.002+01:002010-11-07T22:52:57.244+01:00erra de<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9wcuHALJX69sek-XXT840uKT-1krp3V8If8h5Zi3km2FH9njImAqwqwBkE2tMV_vkzyL0P7gW5W1hybTavA-fIC1Ka8crnpH9iLLXNvp9ONaqpFlqPbxs_H5Q2wq1d35ASGPH4Q/s1600/portada.png"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9wcuHALJX69sek-XXT840uKT-1krp3V8If8h5Zi3km2FH9njImAqwqwBkE2tMV_vkzyL0P7gW5W1hybTavA-fIC1Ka8crnpH9iLLXNvp9ONaqpFlqPbxs_H5Q2wq1d35ASGPH4Q/s320/portada.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5536928943189644162" /></a><br />Ha arribat el dia d'anunciar-vos que el proper dia 11 de Desmembre a les 12.30, presentaré el nou llibre, que duu per títol "erra de" a la Biblioteca Dos Rius de Torelló. Em complau comunicar-vos això perquè és un llibre que em fa molta il·lusió, compartir amb vosaltres. D'entrada perquè agrupa un conjunt de emocions, sensacions, histories, contes, cartes i secretes, sobre la meva experiència i participació en el projecte de cooperació "La Escuelita" al llarg dels darrers sis anys. I per altre banda perquè l'edició la realitzaré jo mateix comprenen que forma part del procés creatiu del llibre.<br /><br />Per altre banda, també realitzaré un conjunt de presentacions per altres poblacions de Catalunya, per tal de donar a conèixer el projecte, com el propi llibre, us podeu informar des del meu espai<a href="http://www.facebook.com/group.php?gid=202696583363"> facebook.</a><br /><br />Us espero en algun lloc o altre d'aquest viatge!absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-25098815923537723512010-07-25T01:01:00.003+02:002010-07-25T01:05:04.109+02:00BullintTinc els peus bullint, de trepitjar el cel que crema com la sorra. Tinc els peus bullits de esquivar les pedres que cauen de les butxaques, que t'enfonsen riu enllà, entre mig de l'oceà.<br /><br />No és tracte de caminar, sinó de volar, si un somriure vols dibuixar.<br /><br />No és tracte de caminar, sinó de volar, volar i no pensar.absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-12751413425504143612010-07-15T14:54:00.002+02:002010-07-15T15:04:51.038+02:00Camins<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm5.static.flickr.com/4082/4755364392_b2c271b01a_b.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 322px; height: 214px;" src="http://farm5.static.flickr.com/4082/4755364392_b2c271b01a_b.jpg" alt="" border="0" /></a>La veu perduda queda sospirant sota la pluja, i quan em dono la volta, ja no en queda res. Durant hores he estat en aquest camí, que sembla no tenir fi, és una manera d'aprendre, on vull estar?<br /><br />Una esperança trontolla i em fa alçar el cap, no puc recordar-ne el camí, però no deu ser tant estrany si els meus peus em condueixen fins al lloc, on m'aturo i mirant al terra, espero l'arribada del teu so.<br /><br />Una vegada més, no estareu sols.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-3940346617023411722010-07-12T23:49:00.002+02:002010-07-13T00:03:34.989+02:00Prendre<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2510/3775764071_24a0366eac_b.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 334px; height: 222px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2510/3775764071_24a0366eac_b.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Prendré paper i llapis, per esbossar el silenci, quan traspassi les onades, entre núvols dins l'avió. Prendré un got d'aigua per capbussar-me quan faci calor. Prendré una motxilla per omplir-la de records quan estigui lluny d'aquí. Prendré un ampolla plena d'aire, per olorar-te quan estigui trist. Prendré tot el que em cap a les mans, per posar-m'ho a les butxaques i enterrar-ho en una platja de sorra blanca, perquè en creixi un pi negra, allà la vora de les palmeres.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-3910603911645646492010-07-08T21:57:00.003+02:002010-07-08T22:06:45.722+02:00Recomençar<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2657/3698806950_bd4ec76198_o.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 231px; height: 231px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2657/3698806950_bd4ec76198_o.jpg" alt="" border="0" /></a>Avui és un bon dia per re-emprendre el blog, perquè les dates actuals em duen a una crida, la de proclama la meva llengua a tots els vents. No seré menys, si us dic que com el blog avui pren una nova vida, el dissabte la meva terra, el meu país pren un nou rumb.<br /><br />Per altre banda, dir-vos que ben aviat reprendre també de nou el viatge, li dic: "el viatge", perquè sempre és el mateix. No sigueu tan simples de pensar que sempre visc les mateixes coses, ans al contrari, en el mateix lloc i amb la mateixa gent any a any visc coses noves.<br /><br />Així que des de fa dos anys, vaig decidir que el meu proper llibre es titularia "RD", i que serien un recull d'experiències viscudes en els meus viatges. Així que faré un exercici pràctic, durant la meva estada, escriure alguns dels textos i poemes, en el blog, perquè en pugueu fer un tast. A la meva tornada començaré a treballar la edició del llibre.<br /><br />Espero que gaudiu de la nova vida.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-1085917752718465152010-03-22T00:33:00.003+01:002010-03-22T17:01:36.190+01:00El compte enrere<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm5.static.flickr.com/4022/4323020401_0f083ccbdb.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 286px; height: 190px;" src="http://farm5.static.flickr.com/4022/4323020401_0f083ccbdb.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Comença la primavera, les papallones, les flors, els fruits, les pluges i les mosques, també algun mosquit. El meu llit, que ja no és tan fred, ja hi brota la gespa, llarga i aspre, que sembla més unes males herbes, que el pasturatge d'un jardí.<br /><br />Al cel les llavors ja broten, treuen tiges i fulles estelars. Cauen les fulles com gotes de pluja, i repiquen als vidres de la finestra del darrera, des de allà jo ho contemplo.<br /><br />Comença la primavera i el compte enrere.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-44543295980855694132010-03-02T17:32:00.002+01:002010-03-02T17:54:46.741+01:00Un llit fred<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3089/3120847597_e4350a114a_b.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 292px; height: 218px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3089/3120847597_e4350a114a_b.jpg" alt="" border="0" /></a>Som Març, sembla. Ho diu el calendari que penja de la paret, a fora fa quatre dies comptats feia calor, un sol d'estiu o primavera, no vull sembla massa agosarat, amb això de les estacions.<br /><br />Però el meu llit encara és fred.<br /><br />Potser hi fa fred perquè no tinc ningú a qui abraçar, n'és la primera teoria, la segona seria perquè el llençol és massa curt, em tapa els peus o em tapa el cap, la tercera seria una suma de les dues anteriors, ves que no sigui perquè és un llit individual.<br /><br />Alguns m'han aconsellat, i prometo de forma escrita, que els he fet cas. La gent que m'estima diu que intenti abrigar-me més, però no hi ha manera, no sé com fer-ho, com ho puc fer... He provat de posar-me un pijama més gruixut, abraçat a un osset de peluix, somrient, tot plegat un engany, segueix fent fred.<br /><br />També he esperat aquell moment, que acalorat decideixes ser tu qui escalfi el llit, i acabes veient com el dia torna a néixer pel finestral. I dia a dia veus com tothom, et diu que dorm tan bé... Doncs millor per ells.<br /><br />Fred, tenir la sensació que no importa el que fas o el que faràs, també he de dir que tot el que he explicat només són metàfores del que és per mi ara és la vida, que no sempre sento fred, però necessito tenir calor al llit.<br /><br />Me l'escalfes?<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-76547181782938955142010-02-18T23:16:00.003+01:002010-02-18T23:59:14.623+01:00Perdent-nos<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3042/2446706668_a18a50ea58_b.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 314px; height: 240px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3042/2446706668_a18a50ea58_b.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Em perdo en el que faig, per perdrem en el que sóc. Perdent-te del meu costat, com les nits perden el sol, i els dies perden la lluna.<br /><br />Et perdo amb els anys, i t'allunyes de mi, com sinó fóssim res, ni ningú. Dos desconeguts qualsevol que es troben perduts. Potser hauria de dir retrobar, però també es perden els mots.<br /><br />Us perdo i us retrobo com el vaivé de l'aigua, i m'enfonso perdut en l'oceà.<br /><br />Ens perdem, per no escoltar-nos.<br /><br />Si mai em perds, pregunta'm on sóc?<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-3748289475821421912010-02-10T12:26:00.004+01:002010-02-10T12:30:59.547+01:00Abandonar<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3397/3486881404_e287f28d7d_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 281px; height: 191px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3397/3486881404_e287f28d7d_o.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">T'he abandonat. No sols a tu, sinó a tu, a tu i a tu, fins i tot a mi. M'he abandonat i m'he perdut en la meva absència i totes les presencies.<br /><br />He plorat. Ploro. Ploraré.<br /><br />Sol i en silenci, com un arbre sense fulles, sota una boira de gener, que et gebra per fora i per dins, sota una closca blanca i freda que res cura i que fa xup-xup a les ferides.<br /><br />T'he abandonat, però avui torno a casa.</div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-17098294201989416452009-11-01T19:15:00.004+01:002009-11-01T19:31:17.515+01:00En l'aire<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5DC5EmlSjxy7ht99vv-dHXwZr-blLC_xLtNUCSjVYDE7jbwq5-vjQd5Umxmbbwo0b1L7RQHOOchId9JAVQUYiXOratcJuz-bGl7VMMhdn8252gokwlQ0EiH1YSS7k87uGMe6s6A/s1600-h/P7310020.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5DC5EmlSjxy7ht99vv-dHXwZr-blLC_xLtNUCSjVYDE7jbwq5-vjQd5Umxmbbwo0b1L7RQHOOchId9JAVQUYiXOratcJuz-bGl7VMMhdn8252gokwlQ0EiH1YSS7k87uGMe6s6A/s320/P7310020.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399203802300054658" border="0" /></a>Fa temps que ho sento, com arriba a dins meu, com una lleu dosi de bari, un moment que he estat esperant tot la vida, és repeteix com si cada dia fos el mateix dia i únic dia. Pots sentir com l'olor de l'aire aquesta nit?<br /><br />Si us dic que m'ofegava, no sé qui de vosaltres m'hagués estès una mà, segurament una cara amiga m'hagués ajudat sense saber molt bé qui sóc, però tot és una hipòtesi, una suposició. La veritat, si és que aquesta exsisteix, és que jo estic aquí encara que els papers siguin pàgines en blanc que t'observen, un blanc que esborra llàgrimes i dibuixa somriures.<br /><br />Un període de compressió visc, perquè m'estic comprimint sota la foscor, les emocions i els sentiments... com un cuc de seda teixint la seva pròpia mort, per poder renàixer amb més força d'allò que sóc, pols, poesia i amor.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-21919380787612313672009-09-30T09:17:00.003+02:002009-09-30T09:39:05.502+02:00Una banyera d'aigua freda<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://fc01.deviantart.com/fs15/i/2007/045/d/6/Waterdrops_by_stereophonic00.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 167px; height: 221px;" src="http://fc01.deviantart.com/fs15/i/2007/045/d/6/Waterdrops_by_stereophonic00.jpg" alt="" border="0" /></a>És nit, un silenci eixordador et tapa les orelles. No sents res, sols sents una pressió al pit, i en un color negre els segons van pintant escenes que semblen passatges del teu clàssic cel, com una passió. Dones nues, que mengen pomes, envoltades d'àngels del qui no se'n sap el sexe que despleguen grans ales.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />En ocasions et despertes de cop, si amb silenci, perquè has confós i no per error, les ales dels àngels per ales de voltors. I en aquell moment t'enfonses en un somni fora de temps, perquè podria durar tot el temps del món i en dura una fracció irracional, una operació estadística i de lògica entre els mecanismes d'un rellotge de sorra i la velocitat en que es mou el món.<br /><br />Dins una banyera d'aigua freda et despertes, plàcid, humit i tendre. Has passat la tarda fent un bany com els romans, entre raïms, vi i aigües termals, sols una diferencia, ells eren hereus de Déu, tu sols l'hereu d'una gota de sang, les teves empremtes ja no obren les portes del cel.<br /><br />Ens cal seguir lluitant, et cal seguit lluitant...<br /><br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-45762172181946536212009-09-28T18:27:00.002+02:002009-09-28T18:37:58.652+02:00Ombres<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://fc09.deviantart.com/fs4/i/2004/220/9/7/Shadow_world.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 180px; height: 262px;" src="http://fc09.deviantart.com/fs4/i/2004/220/9/7/Shadow_world.jpg" alt="" border="0" /></a><br /></div><div style="text-align: justify;">Les ombres formen part de la meva vida, jo sé el que són i que hi són.<br /><br />Les ombres són les úniques que saben del guerra que hi ha dia a dia dins meu, i les mateixes ombres reposen dins la meva ànima, respiren tot el que veuen els ulls i esperaran dins el meu cor fins que jo, algun dia mori.<br /><br />Tot és ombra sota el sol.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-57891625440165529812009-09-25T12:24:00.003+02:002009-09-25T12:38:23.652+02:00El meu silenci<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://fc06.deviantart.com/fs38/i/2009/191/e/5/This_long_silence_by_BetaAquilae.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 205px; height: 205px;" src="http://fc06.deviantart.com/fs38/i/2009/191/e/5/This_long_silence_by_BetaAquilae.jpg" alt="" border="0" /></a>Tots són silencis. El propi so és un silenci, un silenci punxegut, rebel, d'aquells que no són discrets, que els agrada sobresortir del no res. Però no ho mal interpreteu que el silenci si alguna cosa no és, és res.<br /></div><br /><span style="font-weight: bold;">Silenci</span>: [s. XIII; del ll. <i>sĭlĕntium</i>, íd., der. de <i>silēre</i> 'callar']<br /><br /><table style="text-align: left; margin-left: 0px; margin-right: 0px;" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"><tbody><tr><td width="30" nowrap="nowrap"><br /></td><td colspan="2" align="left" valign="top" width="650"><span style="font-size:+1;"><i>m</i> </span> <span style="font-size:+1;"><b>1 </b> <i>1 </i> Fet de no parlar, de callar.</span></td></tr></tbody></table><table style="text-align: left; margin-left: 0px; margin-right: 0px;" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"><tbody><tr><td width="30" nowrap="nowrap"><br /></td><td colspan="2" align="left" valign="top" width="650"><span style="font-size:+1;"><b>2 </b> <i>1 </i> Absència de tot so o soroll. </span> </td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Jo no us parlo d'aquest silenci, sinó del que sentim i pensem quan estem amb nosaltres mateixos.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-8274009941757126802009-09-22T23:13:00.004+02:002009-09-23T10:13:55.352+02:00Mar de fons<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRbZ-S-jNHD7VH0QujCCLr3ayGIfWl9zge7d71StrSQrSKQUQnqNBfv6e0Uts2xrL6kTg2jSgSwMsl0qDjy7cHj6RpOzfpWPPh1Opm5pNPpd8j9qVFgOkAB4bdLBEp9QkThmMwRw/s1600-h/veranoMallorca09+116.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 174px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRbZ-S-jNHD7VH0QujCCLr3ayGIfWl9zge7d71StrSQrSKQUQnqNBfv6e0Uts2xrL6kTg2jSgSwMsl0qDjy7cHj6RpOzfpWPPh1Opm5pNPpd8j9qVFgOkAB4bdLBEp9QkThmMwRw/s320/veranoMallorca09+116.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384406911319206738" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Estem rodejats per mars profunds, que penetren poc a poc sobre els nostres peus, com la platja al mar, però canviant la sorra aspre per una pell estovada i blanca de tanta aigua dòcil.<br /><br />Estem aïllats de tot, de tu, de mi... del temps, que vaivé en forma d'onades.<br /><br />Estàs allà vora la mar assentada, la brisa t'acarona com les meves mans meloses, t'imagino com una sirena amb por a nedar, el perfum de calç s'escapa pel porus profunds de la teva pell plena d'escates, i el sol reflexa en la teva mira reptiliana.<br /><br />Estic aquí pal plantat entre la mar, com una barca en ple naufragi, sense rems, sense saber pescar, sols empassant-me l'aigua salada que em fa sentir els glops espinosos, com si espina a espina, sal a sal, sàpigues que m'allunyo de tu, de tot, del peix i la xarxa.<br /><br />Estem rodejats per aigües estancades que treuen el nas a totes les costes, però tot el que saben d'elles, n'és l'olor de terra mullada.<br /><br />Ningú recorda a la costa que ens estimàvem, ningú recorda que Ulisses estimava una sirena ,com tu estimes al mar.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31305543.post-46524796248797565492009-09-13T19:35:00.004+02:002009-09-13T23:11:50.458+02:00Pell de taronja<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm1.static.flickr.com/157/393050074_aaf294e84e_b.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 280px; height: 195px;" src="http://farm1.static.flickr.com/157/393050074_aaf294e84e_b.jpg" alt="" border="0" /></a>Com un pell de taronja, que al arrencar-la en queda el rastre d'un segona pell sòlida i blanquinosa, és el que em passa quan penso amb la solitud, em salta la pell, no se'm arranca, em salta ella mateixa esmorteïda pel moment que sembla etern. El seu gust amarg, a vegades és desagradable, però t'acostumes, com els ulls s'acostumen a la foscor.<br /><br />No veig res, ni sento res... ni vull veure-ho, ni vull sentir-ho, sols penso, amb això ja faig per anar cosint-me la pell caiguda. Però la solitud no és tan dolenta com sembla, si més no la part que en visc ara.<br /><br />Quan llibres escrits per homes l'anomenen i la menyspreen, fins i tot l'orella sorda ha hagut de sentir infinites ocasions que val més estar sol que mal acompanyat, o que un home de sol mai ho estar. No importa que el que dic signifiqui el contrari, no volen dir res, si més no de la solitud que us parlo.<br /><br />La solitud que m'ocupa és la que omple, la que fa viure, la que fa qüestionar-te preguntes en forma de feed back, que van i venen, i en l'anar i el venir es converteixen en múltiples preguntes, per tant acabem tenint que d'un tímid i inspid : em sento sol?, avui col·lecciono una llista llarga de preguntes que no tenen resposta i que fan més gran aquest buit d'ignoracia que sóc.<br /><br />Disculpeu-me perquè no sé qui sóc, bé a mitges tintes, l'altre meitat es repintat, dolç, si més no quan algú es menja la taronja i l'orella sent en silenci la succió dels sucs dolços i amargs, aleshores veig més clar qui sóc.<br /><br />La solitud ens fa per viure en multitud.<br /></div>absenthttp://www.blogger.com/profile/14288751616707805122noreply@blogger.com2