diumenge, de novembre 1

En l'aire

Fa temps que ho sento, com arriba a dins meu, com una lleu dosi de bari, un moment que he estat esperant tot la vida, és repeteix com si cada dia fos el mateix dia i únic dia. Pots sentir com l'olor de l'aire aquesta nit?

Si us dic que m'ofegava, no sé qui de vosaltres m'hagués estès una mà, segurament una cara amiga m'hagués ajudat sense saber molt bé qui sóc, però tot és una hipòtesi, una suposició. La veritat, si és que aquesta exsisteix, és que jo estic aquí encara que els papers siguin pàgines en blanc que t'observen, un blanc que esborra llàgrimes i dibuixa somriures.

Un període de compressió visc, perquè m'estic comprimint sota la foscor, les emocions i els sentiments... com un cuc de seda teixint la seva pròpia mort, per poder renàixer amb més força d'allò que sóc, pols, poesia i amor.