Pessics de saviesa

Cada dia abans d'atrapar el son, just quan la lluna és ben pura, devoro amb delit un pessic de saviesa. Entretinc la meva ment, en un espai de temps en el qual el rellotge sembla aturar-se, per adquirir, debatre i concluir, frases que en algun moment de l'historia algú va expressar. Hi ha dies fins i tot, que aquest acte es repeteix al llarg del dia, el compreteixo amb algú o simplement sóc jo mateix el creador d'alguna frase en la que delitar-me.

És francament fascinant que expressions formulades en moments llunyans arribin a sobreviure el pas del temps i a no perdre mai el sentit. Potser el que em sorpren és que la raó humana, el pensament, no evolucioni... Potser el que no em sorpren és que d'homes que es preocupaven, per el que? el com? el quan? el qui? i sobretot el perque? Sempre, sempre han exsistit.

I això és el que faig, mentre altre àgilitzen les seves ments en fer sodukos o mots encreutas, activitat ben legitima, jo peressegeixo respostes que no són escrites enlloc, configuro hipotesis i suposicions que em facin compendre quelcom més de dues frases fantasticament construïdes, perquè sempre hi ha un missatge entre linies, sempre es pot veure més enllà dels teus peus.

Recordeu que som savis perquè dominem l'ignorancia.