Misèries

... m'han trencat el cor, amb les misèries que quedaven d'ella , no només haig de patir la seva estimada perdua, que a més a més haig de mastegar les misèries que l'acompanyen. Com un drac volador, impactant al primer cop d'ull... però amb una cua llarga i plena de ferides. Misèries que parlen en nom de la revenga dels meus sentiments que retrobo dins l'aire que respiro en aquest moment. És que avui, com cada dia, m'he tornat a equivocar, sempre esdevinc inmadur davant aquestes coses, però és el moment el que em converteix en un ésser miserable.

- No tens les coses clares, a mi no em coneixes prou com per jutjar-me, mai dono un pas enrera encara que tot siguin misèries avui. De forma miserable silenciaré els meus pensaments, creu-me no ho faig per gust sinó per respecta, perquè encara queden persones sobre aquest planeta, que faràn un flirteig emocional, entre el que vas esdevindré i el que et mereixes, no per mèrits propis sinó per drets "lovecraftians". -

Mentrestant segueixo amb les seves misèries que apart d'indignar-me una estona, em provoquen un riure consolador, mare meva el que s'ha de veure!