Que n’és de difícil sobreviure! A més a més ens col·loquen per aquí un mena de vacuna anti-dolor, com una morfina a la que anomenen o anomenem amor. Que absurd sona tot això, doncs més que amor en diria invirtuosisme o fatalitat creativa del ser i del voler. A vegades ens sentim petits, i si som petits és perquè tenim l’ànima petita, necessitem mentir per fer créixer l’ego i així el nostre amor propi. Sabeu em sento perplex, crec en un sentiment, en un força bruta i infinita que neix de dins meu i em fa valorar i estimar a tot ésser que m’empenyi a creure en les il·lusions més caduques i en les més sanes, però perdó el cap quan sé que sols sóc i que mai seré i mai més tornaré a ser qui era. Avui i ara és la meva realitat, la mentida és el demà i la fal·làcia l’ahir. No sé en que creure que no sigui en les meves mans i en el meu cor, mentre em pinten a la cara una olor transparent als meus ulls que li diuen amor. Amor serà tot allò que volem que sigui, amor serà tot el que toquem, tot el que volem, amor seràs tu i seré jo, però amor també serà tot el que ignorem, tot el que deixem de banda.
Un dia Mark Twain va dir: “ Que és pot caminar amb una pistola carregada, es pot caminar amb una pistola descarregada, però no es pot caminar amb una pistola que no se sap si està carregada o descarregada”. L’amor és el mateix, podem viure estimant, podem viure sense estimar, però no podem viure amb indiferència o dubte.
Jo, dic que vull estimar però també vull que m’estimin.
1 comentari:
AMOR: Inclinació o afecció profunda envers una persona.
Si el lenguatge és llenguatge, fa que tu i jo compartim significats. Si inventes significats llavors és un joc, però no és llenguatge.
L'Amor, com el llenguatge és una interacció. Mai és individual. D'això en podriem dir onanisme.
L'amor a Déu, a la feina, a la societat... tot això són jocs de paraules sense significat, sense llenguatge.
En podriem dir propaganda o, sense embuts, mentides.
L'Amor té color i gust, forma i tacte, ulls i cara, pits i cames, culs, vagines, penis... més i més ulls...
Llepa el sexe del/a teu/va amant i tastaràs el gust de l'Amor.
L'Amor, en tant que interacció humana, és una experiència i no pas una hipòtesi a confirmar o rebatre.
Cal viure l'Amor, com es viu la Música, com es viu el Llenguatge, com es viu el Món...
Els clàssics ja ho deien: FACTA NON VERBA.
L'Amor és la felicitat i en les seves caòtiques sensacions hom només troba equilibri.
Salut!
Toni Brun
Avanti Popolo!!
Publica un comentari a l'entrada